Paranoia #127 – Como vaca sin cencerro

Madre: ¡Ay qué pena, hija mía, tan joven y ya estás como vaca sin cencerro!
Hija: ¿Como vaca sin cencerro?
Madre: Sí… perdida, sin rumbo, ni orientación… Como yo.
Hija: ¿Como usted?
Madre: Yo también estoy como vaca sin cencerro, pero a mi edad… es más normal.

(Diàleg de la película ‘La flor de mi secreto’ de Pedro Almodovar)

Paranoia #126 – Is it fall yet?

via Daily dose of Daria
Tants idiotes i tantes poques bales.

Paranoia #125 – Exàmens

Era inevitable.

Paranoia #124 – On va l’amor quan s’acaba?

Van passar encara tres setmanes, tres eternes setmanes que per ella van ser un infern, però les ganes que tenia de tornar  a passejar pels carrerons foscos, sota la pluja, sense res ni ningú que li digués on anar… aquelles ganes de llibertat feien que encara mantingués una petita llum dins seu. Però aquesta llum no només s’alimenta de llibertat, sinò també d’amor.

Paranoia #123 – Sèries

Les sèries que segueixo:

HOUSE

  • De què va: el Dr. Gregory House, és un geni egocèntric de la medicina que es dedica a diagnosticar malalties rares juntament amb el seu equip a l’Hospital Universitàri Princeton-Plainsboro de New Jersey. Drama mèdic.
  • Què enganxa: l’impecable interpretació de Hugh Laurie (Dr. House) d’aquest doctor i la seva peculiar manera de tractar els pacients. Els seu sentit de l’humor és deliciós.
  • Actualment: als EUA ja va per la seva temporada número 7, s’emet allà els dilluns per la cadena FOX i el dimarts ja la tenim aquí subtitulada. No obstant en els últims capítols ha perdut una mica. La primera i la segona temporada són les millors.

The Big Bang Theory

  • De què va: es centra en cinc personatges: dos genis companys de pis, els físics Leonard Hofstadter i Sheldon Cooper; la seva veïna de davant, Penny, una cambrera atractiva i aspirant a actriu; i els amics de’n Leonard i en Sheldon, Howard Wolowitz, un enginyer aeroespacial i d’un no-doctorat que viu amb la seva mare, i Rajesh Koothrappali, un  astrofísic amb una incapacitat física per parlar amb les dones. Comèdia -sitcom-.
  • Què enganxa: tot. La personalitat de cadascún dels protagonistes, les situacions, els diàlegs, l’expressivitat dels actors, les camises de’n Sheldon,… fins i tot m’encanten els decorats.
  • Actualment: quarta temporada als EUA, s’emet els dijous allà a la cadena CBS, els divendres la podeu trobar aquí subtitulada. Molt bona i altament recomenable.

Bones

  • De què va: cada episodi es centra en el misteri darrere d’unes restes humanes en el qual treballen l’antropòloga forense Dra. Temperance “Bones” Brennan i l’agent de l’FBI Seeley Booth. Drama – comèdia policíaca.
  • Què enganxa: la química entre la Bones i en Booth, també cal dir que els personatges secundaris estan ben trobats.
  • Actualment: sisena temporada als EUA, on s’emet els dijous a la FOX i divendres la podeu trobar subtitulada. Últimament m’avorreix molt i estic esperant a veure si s’anima, que ja cansa.

Gossip Girl

  • De què va: Explica la vida i embolics d’uns joves rics que viuen a l’Upper East Side (NY), a través de la narració del blog Gossip Girl. Drama adolescent.
  • Què enganxa: les xafarderies i embolics, com no.
  • Actualment: ja en la seva quarta temporada als EUA, on s’emet els dilluns per la cadena CW i per tant la podeu trobar subtitulada els dimarts. Estic pensant en deixar-la de veure, han repetit tantes vegades el mateix que ja no miro els capitols sencers.

How I Met Your Mother

  • De què va: el prota, Ted Mosby, explica als seus fills com va conèixer la seva mare. Comèdia -sitcom-.
  • Què enganxa: potser costa una mica al principi d’enganxar-s’hi, però t’acabes encarinyant amb els personatges i sobretot, que rius molt.
  • Actualment: ja es troba a la seva temporada 6 i s’emet els dijous als EUA a la cadena CBS, per tant els divendres ja la teniu disponible amb subtitols. Per a mi, està en el seu millor moment. Molt recomenable.

True Blood

  • De què va: l’adaptació dels humans al fet que els vampirs són reals i com aquestes criatures afecten a les seves vides i sobretot a la de la Sookie Stackhouse.
  • Què enganxa:al principi, l’història d’amor a l’estil crepúsculo (però menys vomitiu), després l’interés ja es desenvolupa envers les diferents subtrames i l’escultural cos de l’Eric Northman.
  • Actualment: és una sèrie d’estiu, per tant aquest juny s’estrenarà la seva quarta temporada a la cadena americana HBO. Si voleu vampirs de veritat, és la millor opció, deixeu-vos de Vampire Diaries, Blood Ties o MoonLight. Cal advertir que té escenes fortes, tant pel que fa a sexe i violència.

Fringe

  • De què va: la divisió Fringe de l’FBI investiga una sèrie d’inexplicables i sovint horribles fets, que estan relacionats amb misteris referents a un univers paral lel. Una barreja de Expediente X i La dimensión desconocida. Drama, thiller, ciència ficció.
  • Què enganxa: l’entranyable paper de John Noble i, siguem sincers, per fi una sèrie de ciència ficció! (a mi em va enganxar la vaca).
  • Actualment: tercera temporada als EUA, s’emet els divendres a la cadena FOX, i la podeu trobar els dissabtes subtitulada. Durant unes setmanes, vaig pensar que havien perdut el fil de l’història en aquesta temporada, però la cosa s’ha tornat bastant interessant.

The Walking Dead

  • De què va: tracta de la supervivència d’un grup de persones després de l’apocalipsi zombie. Horror, drama post-apocalíptic.
  • Què enganxa: Bona trama, ben feta i ben elaborada. No en va està basada en els còmics sota el mateix nom elaborats per Robert Kirkman, Tony Moore and Charlie Adlard (tot i així, la trama és diferent als cómics).
  • Actualment: només hi ha la primera temporada, que consta de 6 capítols, tots emesos per la cadena laSexta en espanyol. Als EUA, la cadena AMC emetrà la segona temporada el juliol o l’octubre. Si ets fan del gènere, només el primer capítol t’hauria de fer venir un orgasme.

Secret Diary of a Call Girl

  • De què va: es centra en la vida privada de la Hannah Baxter, una dona aparentment normal, que viu una vida secreta com a prostituta, sota el pseudònim de Belle. Drama.
  • Què enganxa: la doble vida que porta la protagonista, molt ben interpretada per l’actriu Billie Piper.
  • Actualment: quarta temporada  a la cadena anglesa ITV, on s’emet els dimarts i per tant la podeu veure subtitulada els dimecres. Diuen que és l’última temporada, una llàstima.

Paranoia #122 – Mind over matter, Twitter over Facebook

En època d’exàmens, és ben conegut que el temps d’oci de l’estudiant comú es veu limitat. És per aquest motiu, que estant tancada a casa tot el dia, les xarxes socials representen una temptació (oh! Les meravelles del món exterior!). Limito les meves estones d’interacció social virtual tant com puc, i durant aquests dies les estones destinades a aquesta activitat les he passat a Twitter.

Actualment, en el nostre entorn social catalano-espanyol, la xarxa social dominant entre les masses juvenils és el Facebook, en segona posició hi hauria el YouTube, seguit per la versió espanyola del facebook, el Tuenti; i finalment, trobaríem el Twitter. Personalment, tinc una compte en cadascuna d’aquestes xarxes, resultat de la meva evolució dins l’oci virtual.

Com molts, vaig començar amb un Facebook. Oh que bé, podré estar en contacte amb els meus amics sempre que vulgui i fins i tot amb gent que fa anys que no veig i hi ha jocs molt divertits i adictius i hi ha grups molt divertits… Tard o d’hora tots ens n’adonem de la gran realitat del Facebook, serveix per perdre temps, tafanejar la vida de la gent i que un cani ocasional faci que et sagnin els ulls amb la seva interpretació particular de la ‘lengua de Cervantes’ (també n’hi ha en versió catalana, no patiu).
Després de la meva etapa d’addicció als jocs del Facebook, ara només l’utilitzo per fer-me de grups divertits i deixar missatges al meu cercle d’amistats més íntim, de manera que cada cop l’utilitzo menys.

Em vaig fer un Tuenti perquè me’l van vendre bé. No entenc com es fa servir, no m’agrada la seva interface i les amistats que hi tinc agregades, viuen a la mateixa ciutat que jo (i també les tinc a Faaaaaceboook ¬¬).

El meu canal de YouTube només conté un fascinant vídeo. Ja està. No tinc res en contra teu, ho vaig intentar,  però no ets el que busco.

Twitter. Me’l vaig fer per seguir els tweets dels personatges de la sèrie The Big Bang Theory ja que cada cop més les sèries americanes, i sobretot les d’humor, utilitzen el Twitter perquè els fans puguin interaccionar amb els seus personatges (perquè hi ha gent que no té clar el concepte, parlo de la figura fictícia, no de l’actor). No hi entrava gaire, però mentre descobria com funcionava, no podia evitar una comparació amb el Facebook.

Avantatges del Twitter envers el Facebook:

– 140 caràcters. Poques línees obliguen a resumir les idees de manera clara i concisa, de manera que és més fàcil també llegir-ho. N’estic farta de les parrafades il·legibles del Facebook.

– #hashtags. Si t’interessa un tema, pots veure quanta gent ha escrit sobre el tema i què ha dit. També saps en cada moment quins són els temes més tractats al Twitter en cada país (trending topics). El Facebook és un popurri de borratxeres verbals.

– Nivell cultural dels usuaris més elevat. Potser és imaginació meva, però les burrades que he arribat a veure al Facebook no les he vist ni de bon tros al Twitter. Es podria dir el mateix del sentit de l’humor.

Follow/Unfollow. Segueixes el que t’interessa i ja està. No hi ha el “no has acceptat la meva sol·licitud d’amistat” o ” perquè m’has esborrat?”, senzillament deixes de seguir a la persona i no se n’adona, no canvia res.

– Les llistes. Permeten classificar a la gent que segueixes per grups (amics, família, companys de la feina, …) o per temàtiques (tecnologia, videojocs, actualitat …) de manera que et sigui més fàcil seguir totes les seves actualitzacions. És més, també pots fer les teves llistes públiques i permetre que la gent els faci un follow, per així convertir-se automàticament en seguidor d’un grup d’usuaris de Twitter de temàtica similar. Per molts grups que tingui el Facebook, està a anys llum d’això.

Desavantatges del Twitter, cap. Hi ha gent que es queixa del poc espai d’escriptura, però com he dit abans, ho trobo una avantatge. I sinó tens prou espai amb un tweet, fes-ne dos.

Recomano el Twitter a tothom que ja hagi provat el Facebook. És més senzill, més ordenat, més interessant. Dit això, ja puc anar a dormir tranquil·la.

Hola, món! (Paranoia #121, The revenge)

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!

He decidit no esborrar aquesta amable entrada del Sr. WordPress, el qual molt amablement m’ha acceptat a la seva extensa família.

Seguiré on ho vaig deixar🙂